La resposta ens la dóna l’Audiència Provincial Cantàbria, en sentència 239/2017, de 8 de maig (Rec. 626/2016) que tracta aquest assumpte en un cas en el qual la part arrendadora exercita acumuladamente acció de desnonament per impagament i de reclamació de rendes adeudadas.
En primera instància es veu desestimada la demanda per entendre el Jutjat que va haver-hi un incompliment substancial d’obligacions imputable a l’arrendadora, l’Audiència Provincial de Cantàbria declara resolt el contracte i condemna a l’arrendatària al pagament de les quantitats adeudadas.
La Audiència Provincial de Cantàbria sosté el caràcter resolutori de l’acció de desnonament però amb un abast purament condicional. Així, la ruptura del contracte no és definitiva, sinó que queda sotmesa al compliment d’una condició resolutòria consistent en la falta d’exercici per l’arrendatari de l’acció declarativa de vigència del contracte, durant el temps en què, raonablement, duri el seu interès per recuperar la possessió de la cosa arrendada. Així, el retard en el pagament de qualsevol quantitat té abast resolutori i, donada la naturalesa sumària del judici de desnonament, a l’arrendatari sol se li permet al·legar i provar el pagament o les circumstàncies relatives a la procedència de l’enervació, però no altres excepcions tals com la de contracte defectuosament complert per l’arrendador, ni la de resolució del contracte per causa d’incompliment imputable a aquest.
Leave a Reply